- centenarius
- centēnārĭus, a, um [centenus]
au nombre de cent, composé de cent.
- centenarii, ōrum, m. : les centeniers.
- centuriones, qui nunc centenarii dicuntur, Veg. Mil. 2 : les centurions, que l'on appelle à présent centeniers.
- centenariae ballistae, Lucil. ap. Non. p. 555, 25 : ballistes qui lancent des poids de cent livres.
- centenariae basilicae, Capitol. Gord. 32: basiliques de cent pieds de long.
- centenariae rosae, Tert. Cor. Mil. 14: roses à cent feuilles.
- centenarius libertus, Dig. 37, 14, 16 : affranchi qui a cent mille sesterces.
- centenariae cenae, Paul. ex Fest. : repas de cent as.
- centenariae cenae, Tert. Apol. 7 : repas de cent mille sesterces.
* * *centēnārĭus, a, um [centenus] au nombre de cent, composé de cent. - centenarii, ōrum, m. : les centeniers. - centuriones, qui nunc centenarii dicuntur, Veg. Mil. 2 : les centurions, que l'on appelle à présent centeniers. - centenariae ballistae, Lucil. ap. Non. p. 555, 25 : ballistes qui lancent des poids de cent livres. - centenariae basilicae, Capitol. Gord. 32: basiliques de cent pieds de long. - centenariae rosae, Tert. Cor. Mil. 14: roses à cent feuilles. - centenarius libertus, Dig. 37, 14, 16 : affranchi qui a cent mille sesterces. - centenariae cenae, Paul. ex Fest. : repas de cent as. - centenariae cenae, Tert. Apol. 7 : repas de cent mille sesterces.* * *Centenaria pondera. Plin. Pesant cent livres.\Centenarius numerus gregum. Varro. Troupeau de cent chefs.
Dictionarium latinogallicum. 1552.